En la producció agrícola i industrial s’utilitzen o produeixen substàncies químiques i metalls pesants que perjudiquen el desenvolupament del fetus durant l’embaràs.

En aquest últim segle hem estat testimonis de les més diverses aportacions que la ciència i la tecnologia ens han brindat, millorant la nostra qualitat de vida.

Avui dia podem viatjar en cotxe i avió. Molts productors poden millorar i multiplicar els seus cultius i collites. Coneixem el plàstic i els materials d’un sol ús que ens faciliten un munt de tasques. Multiplicitat de medicaments poden curar-nos de tot tipus de malalties.

No obstant això, no comptem amb el fet de que la fabricació i la utilització d’aquests elements tan útils a la vida de l’home i l’economia de qualsevol país del món, han contaminat i encara segueixen contaminant el medi ambient, amb serioses conseqüències en la salut de la nostra generació i en les futures.

Nombroses investigacions han demostrat que moltes malalties, majoritàriament diversos tipus de tumors, tenen en el seu origen en alguna relació amb l’exposició a contaminants químics i metalls pesants. En aquesta nota veurem com afecten el fetus durant el seu desenvolupament en el ventre matern.

Enemics invisibles

La major part dels contaminants que són perjudicials per al nadó en la seva gestació, substàncies químiques considerades contaminants orgànics persistents (COPS), són altament tòxics. Alguns són plaguicides, altres s’utilitzen en la producció industrial, i s’originen com a resultat de la seva utilització o de la incineració de plàstics amb alt contingut de clor. Tots, encara que en molt petites quantitats, produeixen greus danys a l’ecosistema ia la salut humana. Se’ls denomina Persistents, perquè romanen en l’ambient per anys, ja que resisteixen la degradació química i biològica.

Un cop alliberats a l’ambient, poden traslladar-se a grans distàncies per aire i per aigua. Per mitjà d’aquestes vies els COPS s’impregnen en els sòls, en les plantes i cultius. Els animals i l’home els incorporen en consumir aliments contaminats, al beure i estar en contacte amb aigua contaminada o en inhalar l’aire contaminat.

Una altra característica dels COPS és que són bioacumulables i liposolubles: A l’home i en els animals, una vegada que penetren en l’organisme es dissolen en els teixits grassos i s’acumulen en aquests. A partir d’aquest moment comencen a afectar la salut humana i animal. També d’aquesta manera els contaminants impedeixen el normal desenvolupament del fetus, que els rep a través de la placenta.

Justament per evitar aquests efectes en el medi ambient i en els éssers humans, les Nacions Unides van impulsar a la comunitat internacional a prendre mesures. Va ser així que el 23 de maig del 2001, es va signar la Convenció d’Estocolm. Aquest document va identificar 12 químics com COPS la producció dels quals haurà de ser eliminada i/o reduïda a nivell mundial. Aquests són: Bifenils policlorats (PCBs) i Hexaclorobenzè (HCB), que són substàncies químiques industrials, les dioxines i furans, residus producte de l’activitat secundària o de la crema de plàstics és a dir, no es produeixen intencionadament; vuit plaguicides: endrín, mirex, toxafens, clordà, Heptaclor, DDT, Aldrin, dieldrín i novament el Hexaclorobenzè (HCB). Cal aclarir que tant aquest últim com els PCBs, de vegades no són produïts intencionalment sinó que són derivats d’altres processos.

.- Els productes industrials: En els processos industrials, molts contaminants es fabriquen mitjançant l’ús de compostos derivats del clor. Un d’ells són els bifenils policlorats, més conegut com PCB, amb els quals s’armen transformadors elèctrics i capacitores grans. També es produeixen fluids d’intercanvi de calor, additius per a pintura, paper per a còpia sense carbó i plàstics. Afecten l’ésser humà en la seva única exposició per inhalació, ingestió d’aigua i aliments contaminats. En l’embrió provoquen defectes psicomotrius, de memòria i baix pes en néixer.

.- El hexaclorobenzè (HCB) és utilitzat com químic industrial en la producció de focs artificials, municions i cautxú sintètic. A més, és un producte derivat de la fabricació d’altres substàncies químiques d’ús industrial. La sola ingestió o contacte dèrmic amb aquesta substància provoca severs danys en el fetus ja que pot travessar la placenta.

.- Dioxines i furans: No es produeixen en forma intencional, sinó que són derivats de la fabricació, utilització i abocament de clor o productes químics que en continguin. També es generen per la crema de plàstics clorats com el PVC. S’emeten al medi ambient des de forns incineradors de residus urbans i hospitalaris, indústries papereres i lixiviats d’abocadors. Les dioxines al seu torn són subproductes resultants de l’elaboració de plaguicides, PVC, i altres solvents clorats. A més s’originen en els processos de fosa de metall, l’activitat de les refineries i forns de ciment. Els furans es produeixen juntament amb les dioxines i tenen els mateixos efectes biològics, encara que menys potents. L’alta exposició a aquests contaminants provoquen en el fetus mort prenatal, malformacions, espina bífida, menors nivells d’hormona tiroïdal, depressió del sistema immune i disminució del creixement. Afecta l’habilitat psicomotora, produeix defectes auditius i cognitius. També provoca alteracions en els sistemes nerviós central i reproductor masculí. Encara exposant-se a baixes quantitats però en forma prolongada, l’embrió pateix seriosos trastorns.

.- Plaguicides: Són productes químics utilitzats en l’agricultura per protegir els cultius d’insectes, plantes i fongs que els poden arruïnar. No obstant això, la seva acció s’estén als éssers humans, resultant seriosament perillosos quan superen els nivells màxims tolerables per l’home. Aquests són el hexaclorobenzè, mirex, clordà, DDT, endrín, toxafens, heptaclor, aldrín i dieldrín. La contaminació afecta sòls, rius, oceans i als cultius mateixos. Animals i humans s’exposen en respirar l’aire contaminat, consumir fruites i verdures ruixades amb plaguicides o en beure o banyar-se amb aigua enverinada. Els efectes que produeixen en el fetus són malformacions congènites. Donats els greus danys que produeixen en la salut, la majoria dels plaguicides va ser prohibit en els països del primer món, no així en els més pobres on són cada vegada més utilitzats, per la major resistència de les plagues a aquests verins. No obstant això, la prohibició no soluciona el problema, ja que els plaguicides romanen en l’ambient molt de temps després d’haver estat utilitzats (s’estimen fins a 25 anys per al DDT) i com es traslladen a grans distàncies, es poden trobar en llocs on no s’elaboren o no es manipulen.

Metalls pesants

Són el plom, el mercuri i el cadmi, que tot i no ser considerats COP, no causen menys mal. S’alliberen a l’ambient per el tràfic, mineria, abocament de residus, processos metal·lúrgics i d’obtenció de calor. L’home els incorpora al seu organisme mitjançant l’inhalació de l’aire i el consum d’aliments i aigua contaminats.

.- L’acumulació de plom en la sang provoca anèmia hipocrómica. En l’embrió produeix danys neurològics i baix pes de naixement. Es presumeix que pot ser causa de anencefàlia, és a dir, que el fetus no desenvolupa el cervell.

.- El mercuri es troba present en aplicacions odontològiques, termòmetres, piles i fungicides. El metil-mercuri, la forma orgànica d’aquest tòxic que es bioacumula en el teixit muscular dels animals en la carn que consumeix l’ésser humà, travessa fàcilment la placenta i penetra en el cervell del fetus en desenvolupament danyant a més el seu sistema nerviós, ronyons i pulmons.

.- El cadmi és un altre metall pesat que es troba en pintures, plàstics i piles. És un producte derivat de la metal·lúrgia del zinc, que en l’embrió provoca malformacions.

Com hem vist, el progrés tecnològic i científic de vegades causen greus danys en el medi ambient i en els éssers humans. Organismes internacionals com les Nacions Unides estan iniciant accions per a l’eliminació d’aquests contaminants i impulsar el desenvolupament de mètodes i tècniques més netes i menys nocives per l’home. És una responsabilitat ineludible que tots els països han d’assumir abans que sigui massa tard. Possiblement ja ho és.

Conclusions:

Mares gestants -en especial-  i tothom en general:

.- Alimentació ecològica: Invertiu una mica més en els vostres aliments, poseu l’alimentació en un lloc prioritari dins la vostra escala de valors. Tindreu nutrients de primera i us estalviareu una pila de contaminants en el vostre organisme.

.- Ingesta d’aigua: No beveu aigua de la xarxa, sigueu especialment escrupolosos i crítics a l’hora d’escollir la vostra aigua.

.- Productes de neteja: Utilitzeu productes biodegradables i ecològics, deixeu de banda els químics de síntesi.

.- Productes d’higiene personal: Igual que els anteriors.

.- Productes de vestir: Utilitzeu roba feta amb fibres naturals i orgàniques com el cotó, el lli, la seda, la llana, …….

.- Aire que respireu: Sempre que pugueu, aneu al bosc, a la muntanya, a caminar per la vora de la platja.

.- Envasos i utensilis: Mireu de utilitzar envasos de vidre retornables i fugiu en general del plàstic.

.- Contaminació electromagnètica: Eviteu-la en la mesura de lo possible.

.- Referent a la Salut: en cas de perdre la Salut i haver d’utilitzar el sistema sanitari, sigueu molt crítics a l’hora de vacunar-vos i més amb la canalla –sapigueu que no hi ha cap vacuna obligatòria-. Utilitzeu teràpies naturals, i sobre tot cuide-vos i així no emmalaltireu.